dimecres, 29 de juliol de 2009

Cal compartir la lectura: llegim junts

dimarts, 28 de juliol de 2009

Crea el teu currículum i penja-ho en la web gratuïtament: Easy


Una eina gratuïta per a crear el teu currículum i difondre'l en la xarxa social. Aprofiteu-ho! Les noves tecnologies i internet ens ajuden a trobar feina. Podem inclòs penjar un mini-cídeo nostre.

Parlem de Easy, un lloc que estem segurs us interessarà.

dissabte, 25 de juliol de 2009

Llegir...: llig

dimecres, 22 de juliol de 2009

Per què llegir?: llig

dijous, 16 de juliol de 2009

Si tu lliges ells lligen: llig

dimarts, 14 de juliol de 2009

Llegim als nostres escriptors: Maria Aurelia Capmany

Maria Aurèlia Campmany, escriptora, pedagoga i política , va nèixer a Barcelona el 3 d'agost de 1918. Filla de dos estudiosos, va ingressar a l'Institut -Escola i després estudis universitaris de Filosofia i Lletres.
Va fer de talladora de vidre i va desenvolupar activitats pedagògiques. Als anys quaranta va entrar en contacte amb el grup Ariel, una publicació literària i artística editada a Barcelona entre el 1946 i el 1951. En 1951 va ser directora de l'Institut Albeniz de Badalona. Després estudià al Collège de França durant el curs 1952-53 i posteriorment a la Universitat de la Sorbona.




La seva carrera literària s'inicia el 1947, quan es finalista del premi Joanot Martorell amb Necessitem morir, i fou molt important la influència de Salvador Espriu, tant que la novel·la L'altra ciutat (1955) la va escriure perquè agradés al poeta. Més tard publicà Betúlia (1956) que va trencar totalment amb la novel·la anterior. Publicà també El gust de la pols (1962) i el 1968 va guanyar el premi Sant Jordi amb Un lloc entre els morts.




El seu feminisme es veu plasmat a la novel·la Feliçment jo sóc una dona (1969). També fou molt important la seua rel·lació amb el teatre; va escriure la obra teatral Tu i l'hipòcrita, estrenada el 1959. Dins del teatre, fa incursion en el teatre de cabaret d'intenció crítica amb una sèrie de peçes escrites expressament per a ser representades a La Cova del Drac, local de moda a Barcelona.


Als vuitanta publicà Lo color més blau (1982), el llibre de memòries Mala memòria (1987) i la novel·la juvenil La rialla del mirall.




Com a actriu va participar en diverses obres de teatre com l'Auca del senyor Esteve.




Fins i tot fou regidora de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona. Va morir a Barcelona el 2 d'octubre de 1991.

Corazón de Napalm, de Clara Usón

Clara Usón. Corazón de napalm. Ed. Seix Barral

Fede acava de complir trezte anys i està en eixa edat que no es adult però tampoc un xiquet. S'escapa de la casa del seu pare i la seua madrastra per buscar a la seua mare de la que no sap res des de fa un any. La seua aventura anirà paralel·la a la d'un pintora, Marta, qui té una visió pessimista i escèptica del món de l'art i que creu que mai serà feliç. Els dos protagonistes a la fi es trobaràn en un final inesperat.
Humor, tendressa i personatges ben retratats, caracteritzen les obres de Clara Usón, i tampoc falten en aquesta, la seua última novel·la.
Corazón de napalm va guanyar el Premi Biblioteca Breve 2009.

Roto Madrid, d'Amalia Bautista

Amalia Bautista/ José del Río Mons (fotos). Roto Madrid. Ed. Renacimiento

Una mirada diferent i personal d'Amalia Bautista, que es transforma en un poemari escrit i visual, gràcies a les fotografíes de José del Río Mons, sobre la ciutat de Madrid.
Poemes tristos i desgarradors sobre el passar del temps que tot s'ho andú: desitjos, somnis i records.

Mama, de Carol Oates

Carol Oates. Mama. Ed. Alfaguara

Una jove tracta d'afrontar la mort de la seua mare, que ha ocorregut de manera inesperada i violenta. Ella no era una filla modèlica, i la seua rel·lació amb un home casat i la seua forma de ser rebel, mai han sigut del grat de la seua mare. Però el fet de saber que mai més va a vore-la camvia en ella la perspectiva cap a ella. En vol saber més coses, investiga i trau a la llum la historia vital de sa mare, al mateix temps que alguns secrets amagats.

La seua mort també camviarà les roïnes rel·lacions entre ella i la seua germana major, totalment oposades en el caràcter, i amb la seua família materna.

La novel·la ens obri les portes de la psicologia de la protagonista, dels seu món i els seus sentiments. Una lectura tranquil·la, emotiva i introspectiva sobre el trasbalsament que produeix la desaparició inesperada d'un ser estimat, i que malhauradament tots hem de passar.

El nostre món és aigüa

Beatrice Hollyer. El nostre món és aigüa. Ed. Intermón Oxfam

Sí, segur que ara a la platja, a la piscina, tot és aigua aquest estiu per combatre la calor. Què bé s'ho passem banyant-se!
Parlar de l'aigüa pot ser no és un tema massa interessant però recordeu que no tots al món són tant afortunat com nosaltres i que no tots els xiquets ténen access a un aigua en condicions, ni tant sols per beure. En aquest llibre de l'ONG Intermón Oxfam, que lluita per fer un món més just i solidari, ens mostren com valoren l'aigua sis xiquets del Perú, Mauritània, Bangladesh, Etiopia, Tadjikistan i els Estats Units. Trobareu que hi ha moltes diferències entre el país més ric, Estats Units, i la resta que no ho són tant.
Disfruteu aquest estiu de l'aigua i d'aquest llibre, i ajudem a fer un món millor.

Una escuela como la mía

Una escuela como la mía. Homenaje especial a todas la escuelas del mundo. Ed. Blume.

Com es un dia a qualsevol escola del món? Faràn lo mateix que al nostre col·le? Quines coses aprenen? Descubriu-lo vosaltres mateixos en aquest fantàstic llibre d'informació, il·lustrat amb moltes fotografíes on els mateixos xiquets ens expliquen la seua rutina a la seua escola.

Encara que en vacançes els xiquets tal volta volen oblidar-se del col·le, aquest llibre és un llibre diferent que parla dels mateixos xiquets, i mostrar com viuen ells el seu dia a dia.
Una lectura, a més sol·lidaria, doncs contribuirem a millorar la vida dels xiquets més desfavorits, perquè part de la recaudació va a Unicef.

Piñatas

Isol. Piñatas. Ediciones del Eclipse

Dale, dale, dale

no pierdas el tino,

porque si lo pierdes,

pierdes el camino.

(Cançó popular mexicana per trencar piñatas)


Un xiquet va a l'aniversari d'un company de classe amb qui no es rel·laciona. La veritat és que no té ganes d'anar però la seua mare l'obliga a anar. A la festa es troba una gran pinyata per jugar que transformarà la vesprada i farà bons amics als dos xiquets. Perquè si hi ha una piñata, hi ha diversió assegurada! Una lectura que ens proposa un joc divertit per a provar a l'estiu.

divendres, 10 de juliol de 2009

Publicitat editorial molt creativa: llig

This Is Where We Live from 4th Estate on Vimeo.



Gràcies a Iraida Llucià Bagüès per la recomanació.

dimarts, 7 de juliol de 2009

Els nostres escriptors: Alfred Bosch

Alfred Bosch va nèixer a Barcelona l'any 1961. Durant els seus primers anys escolar va estudiar a l'escola britànica, prop de Barcelona, on tot l'aprenentatge ho feia en anglés. Les seues primeres lectures van ser en anglés, fet que li influirà en l'estil de la seua narrativa.

Va viure el darrer franquisme en la infantessa, prou conscient per adonar-se de la privació de llibertats i la persecució de la llengua catalana, però sense compartir frustracions per la pèrdua d'utopies per les quals no va arribar a lluitar.


El 1979 es matricula a la carrera d'Historia a la Universitat Autònoma de Bellaterra. La seua passió per les societats antigues també apareixerà als seus llibres.

Mentre estudiava, la seva afició pels viatges el van convertir en corresponsal freelance i va ser testimoni de conflictes com l'apartheid a Sud-Àfrica, a l'Indoxina marxista, l'intifada del Pròxim Orient, el Beirut dividit, a l'Iràn del aiatol·làs, els sandinistes i paramilitars de l'Amèrica Central, els Balcans de la neteja ètnica i altres indrets en tensió. Durant aquests anys va escriure molt, però poca ficció.

El 1984 col·laborà en els treballs de preparación de la candidatura olímpica de Barcelona'92. Després d'aquest parèntesi, tornà al món acadèmic i a escriure.


Ha guanyat nombrosos premis de narrativa, entre els més important destaquem:



Documenta de narrativa (1995)


Joan Fuster d'assaig (1996)


Sant Jordi de novel·la (1997)


Néstor Luján de novel·la històrica (2000)


Premi Ramon Llull de les Lletres Catalanes (2004)


Premi Prudenci Bertrana (2006)

En novel·la destaquem L'atles furtiu (1998), la trilogia de 1714, Set de Rei, Les set aromes del món. També escriu narrativa breu amb títols com Fulls impermeables, Crònicalia o La profecia. Els seus viatges per l'Àfrica el van inspirar per escriure un bon grapat de llibres sobre aquest país com Nelson Mandel,a l'últim home-déu, El Imperio que nunca existió o Europa sense embuts.

La papallona negra, d'Antoni Pladevall

Antoni Pladevall. La papallona negra. Ed. Columna


Una d'amor per aquest estiu per als que encara no teniu prou calor, una rel·lació apassionada i absorvent entre en Jordi, hereu dels Montalà, una de les sages familiar més antigues i nobles de la Catalunya interior, i la Martina, una estudiant universitària que passa un cap de setmana a una de les cases que la família Montalà té a les seues terres.


Erotisme i vida rural s'entremesclen. Per una part, Martina és com l'aire fresc que entra a formar part de la vida de Jordi. Per altra llegim l'enfonssament del sistema de vida rural que hi havia. Tot camvia a casa dels Montalà, la vida personal, familiar i econòmica tal com l'havíen conegut fins eixe moment. En paraules del mateix autor "un relat metafòric sobre la difícil rel·lació camp-ciutat". Molt ben escrita, enganxa al lector des de la primera pàgina fins a l'última.


Antoni Pladevall guanyà el XV Premi Carlemany de Novel·la, amb aquest llibre.

Adiós, hasta mañana, de William Maxwell

William Maxwell. Adiós, hasta mañana. Ed. Libros del Asteroide

Adiós, hasta mañana comença amb un assassinat al poble de Lincoln (Illionois) als Estats Units. Però no és una novel·la d'intriga, només la causa que dóna peu al narrador i protagonista a contar-nos la seua història personal.
El pressumpte assassí, Clarence Smith, i la víctima, Lloyd Wilson, eren veïns i havíen estat molt bons amics, tant que va aparèixer la gelosia. La víctima té un fill menut, el narrador de la història, molt amic també del fill de l'assassí, Cletus. Després del crim, els dos amics es distancien fins que definitivament perden tot contacte.

Passat el temps, el fill de la víctima i narrador, recorda el passat, la seua amistat amb Cletus, la vida que portava a aquell poble, els seus amics, les emocions i els aconteciments que van portar a aquell sucés i que en aquell moment no va saber interpretar. I, sobre tot, ens parla dels remordiments per no haver ajudat al seu amic quant més ho necessitava.
Una xicoteta obra mestra de la literatura que us sorprendrà, perfecta per incloure a la maleta aquestes vacançes.

Cuentos desde el Reino peligroso, de Tolkien

J. R. R. Tolkien / Alan Lee. Cuentos desde el Reino peligroso. Ed. Círculo de Lectores / Ed. Minotauro


Oblidem-se per una estona de la calor que fa o de l'avorriment aquest estiu amb l'escriptor Tolkien, l'autor del Senyor dels Anells. Viatjem a través dels móns fantàstics que recull Cuentos desde el Reino peligroso, cinc contes d'aventures dirigits a joves i adults, d'un escriptor que sap ficar al lector a totes les seues narracions.

Els seus mons són reals al mateix temps que fantàstics, són creïbles i ben definits perquè estàn basat en la mitologia grega, la nòrdica, del centre d'europa o recull elements de cultures orientals i del nostre folclore antic.

"Roverandom", un gos de joguet, encantat per un mag d'arena, se'n va a recòrrer el món i es troba amb estranyes i fantàstiques criatures.

"Egidio, el granjero de Ham", un home comú qui, amb sort, guanya a un gegant curt de vista, i el trien per enfrontar-se a un perillós dragó.

"Las aventuras de Tom Bombadil", un personatge del Senyor dels Anell, ens conta en forma poètica, les seues trobades amb hobbits, princeses, nans i trolls.

"El herrero de Wootton Mayor", qui viatja al País de les Fades, gràcies als màgics ingredients del Gran Pastís dels Xiquets Bons.

"Hoja de Niggle", que narra com el pintor Niggle intenta la imposible tarea de pintar l'arbre perfecte.

Una lectura meravellosa per evadir-se una estona de l'ambient calurós.

¿Quién està detrás de esa casa?

Graciela Repún / Mónica Weiss. ¿Quién està detrás de esa casa? Ediciones del Eclipse.

Com s'ha construït la nostra casa? Moltes persones han participat i el seu procés el podem explicar als xiquets a través d'aquest simpàtic conte. A més, està fet des del punt de vista del xiquet que viu a la casa, i és ell mateix qui ens mostra quin són els oficis que fan falta per construir-la.

Un conte i un llibre d'informació al mateix temps, que agradarà molt als menuts que poden llegir el seu text en maiúscules o llegir mirant les il·lustracions.

Cosas que pasan cada día

Kestutis Kasparavicius. Cosas que pasan cada dia. Ed. Thule

Els objectes quotidians prénen vida en aquest diari tant especial, on tot es possible: un formatge que és el gos d'un xiquet, llibres voladors que provoquen una plutja de letres, una gata enamorada d'una nevera, vaques que pasturen lletres de llibres, vàters que són reis al seu regne de casa... A través de la seua lectura coneixem els sentiments d'aquestos objectes.

Molta, molta imaginació fa falta per a disfrutar de les històries tan fantàstiques que conta aquest llibre. Un món nou que ens farà riure i ens sorprendrà al mateix temps, alhora que mirem les originals il·lustracions de Kestutis Kasparavicius.
Conegau ja algunes de les seues fascinants històries punxant açí.

Flicts

Ziraldo Alves Pinto. Flicts. Ed. This Side Up Libros

Hi havia una vegada un color molt estrany que es deia Flicts. Ell volia anar amb els demés colors, eixos que vesteixen a l'arc de Sant Martí, que completen les caixetes de pintures o que adornen els jardins quan arriba la primavera, però la resta de colors no el volia.

Va viatjar arréu del món però en cap lloc no hi havia res que s'assemblara al color Flicts. Solet i trist, un dia, de sobte, s'allunyà cap al cel i va desaparèixer. Havia trobat el seu lloc a la lluna, la qual els astronautes, els únics que l'han vist de prop, asseguren que és de color Flicts.
Una història molt emotiva plena de colors, sobre com trobar el nostre lloc al món, encara que la nostra existència parega a voltes un poquet grisa. Amb una cuidada edició, llibres de tapes dures, acolxades, i il·lustrat sols amb els colors, no necessita més per arribar al cor de xiquets i adults. Un llibre molt recomable per millorar el temps compartit entre adults i xiquets aquest estiu.

dissabte, 4 de juliol de 2009

Atrapa l'insecte de la lectura: llig

by TemplatesForYou-TFY
SoSuechtig