Joan F. Mira, com apareix el seu nom als llibres, va nàixer a la ciutat de València el 1939 i és escriptor, antropòleg i professor de Filologia Clàssica.Ha treballat la narrativa, el assaig, articles i traduccions. Per la traducció del Nou Testament i la Divina Comedia va rebre, entre altres reconeixements, el Premi de la Crítica Serra d'Or i la Medalla d'Or de la ciutat de Florencia el any 2001. A l'any següent guanyà el Premi Sant Jordi amb la novel·la Purgatorio, el premi més important de la literatura catalana.
El 1974 Joan F. Mira publica els seus dos primers llibres: el assaig Un estudi d'antropologia social al País Valencià i la novel·la El bou de foc. Les característiques principals d'aquests primers textos són el realisme, la recuperació de la memòria (ambients de postguerra, el món rural, les tradicions, els costums...) amb notes autobiogràfiques que sobrepasen l'anècdota personal per convertir-se en crònica generacional.
En 1981 publica la seua segona novel·la, El desig dels dies, i dos anys després d'aquesta, Viatge al final del fred, que consolida els trets de la seua escriptura.
En 1989 apareix El treballs perduts, que obre la trilogia ambientada a la ciutat de València, a la que segueix Purgatori, i tanca la sèrie El professor d'Història, tots tres al voltant de la història, la religió i la filosofia.
La seua obra és molt més extensa, però a banda dels que ja hem esmentat, en destaquem alguns títols més:
Almansa 1707: después de la batalla
Crítica de la nació pura
La prodigiosa historia de Vicent Blasco Ibáñez
Entrades
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada