Un començ per a esbrinar... Primeres frases

Totes les setmanes finalitzarem el programa de ràdio amb aquesta lectura: "Així comença el llibre...". Sabem que sou molts bons lectors, així que suposem que no us serà difícil esbrinar a quin llibre correspon aquestes primeres línees. Tal sols us donem una pista, però que és essencial: tots els llibres que parlem en aquest espai fan referència o tenen com a tema central a l'escriptor i els llibres sota diferents vessants.

Les primeres frases d'aquest llibre serà el que la propera setmana escoltarem, en veu d'algún dels nostres usuaris, la lectura de la seua primera pàgina i xerrarem sobre ells.

Vinga, presteu atenció:

Durante la noche había llovido y el sol, aún titubeante, fertilizaba las huertas al tratar de salir. Era una mañana idéntica a las anteriores.

A quin llibre es referim? Si ho sabeu ens agradaria que ens ho diguereu a l'apartat de comentaris d'aquest post.

Hui, com era el primer programa, no us haviem donat cap pista, però hem escoltat a Marga Reche, llegir la primera pàgina del llibre de Jane Austen, Sentit i sensibilitat.

Els nostres escriptors: Joan Francesc Mira

Joan F. Mira, com apareix el seu nom als llibres, va nàixer a la ciutat de València el 1939 i és escriptor, antropòleg i professor de Filologia Clàssica.

Ha treballat la narrativa, el assaig, articles i traduccions. Per la traducció del Nou Testament i la Divina Comedia va rebre, entre altres reconeixements, el Premi de la Crítica Serra d'Or i la Medalla d'Or de la ciutat de Florencia el any 2001. A l'any següent guanyà el Premi Sant Jordi amb la novel·la Purgatorio, el premi més important de la literatura catalana.

El 1974 Joan F. Mira publica els seus dos primers llibres: el assaig Un estudi d'antropologia social al País Valencià i la novel·la El bou de foc. Les característiques principals d'aquests primers textos són el realisme, la recuperació de la memòria (ambients de postguerra, el món rural, les tradicions, els costums...) amb notes autobiogràfiques que sobrepasen l'anècdota personal per convertir-se en crònica generacional.

En 1981 publica la seua segona novel·la, El desig dels dies, i dos anys després d'aquesta, Viatge al final del fred, que consolida els trets de la seua escriptura.

En 1989 apareix El treballs perduts, que obre la trilogia ambientada a la ciutat de València, a la que segueix Purgatori, i tanca la sèrie El professor d'Història, tots tres al voltant de la història, la religió i la filosofia.

La seua obra és molt més extensa, però a banda dels que ja hem esmentat, en destaquem alguns títols més:

Almansa 1707: después de la batalla
Crítica de la nació pura
La prodigiosa historia de Vicent Blasco Ibáñez

Operación Valkiria, de Jesús Hernández

Jesús Hernández. Operación Valkiria. Ed. Círculo de Lectores/ Nowtilus

Acava d'estrenar-se al cinema Valkirya, protagonitzada per Tom Cruise, sobre l'atemptat fallit contra Hitler duta a terme per un grup de la resistència nazi. Si us ha interessat el tema podeu apropar-se a la vertadera història llegint aquest llibre. Una narració amena, amb informació clara i precisa, adreçada a tots els públics, que en alguns moments pareix una novel·la i que ens presenta el fet i als protagonistes des d'un punt de vista divulgatiu. És una lectura per fer-se una idea general sobre aquest aconteciment.

El 20 de juliol de 1944 es produeix una explosió en el lloc on es reunien Hitler i els seus màxims dirigents. És l'operació Valkiria, un complot organitzat per un grup d'oficials alemanys que volien assassinar a Hitler i evitar la guerra a Europa.

Aquest llibre és un interessant document sobre les persones implicades i dels procés per acavar amb la cúpula del poder nazi. Fotografíes i biografíes del implicats completen la informació.

Malhauradament, ja sabem el final que va tindre, Hitler sobreviu milagrosament a l'atemptat i comença una caça de bruixes per eliminar als responsables. Quasi tots són detinguts i afussellats u obligats a suïcidar-se. Després vindria la gran guerra, menys mal que a la fi perderen.

Chico de barrio, d'Ermanno Olmi

Ermanno Olmi. Chico de barrio. Ed. Libros del Asteroide

Dels records d'infantessa de Ermanno Olmi surgeix Chico de barrio. Narrat en primera persona recull les vivències d'un xiquet que passa a l'adolescència i tots aquells camvis que porta aquesta etapa. Rerefons, però quasi anecdòtic, el començament de la guerra a Italia, quan aquesta s'uneix per combatir a la Segona Guerra Mundial al costat d'Alemanya.

Primer en Milán, on passa la seua infantessa, i després al camp, on es evacuat amb altres xiquets per raó de la guerra, coneixem la seua vida, la seua família, les seues preocupacions, els amics, el descobriment de l'amor o els díes de col·legi.

En un primer moment era l'argument per a una pel·lícula, però per problemes de salut d'Olmi, la va convertir en una novel·la, perfecte per als que som lectors i sempre estem a punt per a una lectura amena, entretinguda, lleugera, perfecta per oblidar-se un poc de la calor de l'estiu a la piscina, la platja o al camp.

Mentre es féu amb el llibre podeu anar llegir ja el capítol 1 (obrint boca)

La gallina hambrienta

Richard Waring /Caroline Jayne Church. La gallina hambrienta. Ed. Juventud

Això era una gallina que no feia més que menjar i menjar, i menjar, fins posar-se ben grossa i gran. I dalt de la muntanya hi havia un llop observant-la, esperant que es possara ben grossa per menjar-se-la. Fins que un dia la veu que no pot ni eixir del galliner i es llança per ella! Però, sorpresa! No li surten les coses com havia pensat l'ingenu llop.

Un conte molt original, amb un final inesperat que sorprendrà a tots i ens fara riure. Ens agrada l'humor en la literatura infantil i aquest llibre en té un grapat, tant a les il·lustracions com al text.

Quina gallina tan golafre!

¡Adiós al chupete!

Marta Munté Vidal. ¡Adiós chupete! Editorial Timun Mas

Si el vostre fill encara duu xumet i va sent hora que se'l deixe, podeu fer-ho de forma divertida amb llibres infantils que tracten el tema però des d'un punt de vista lúdic, perquè el xiquet lector s'identifique i vulga ser com el protagonista del conte. Així evitarem que siga un procés traumàtic.

En ¡Adiós chupete! trobem en Carles, qui porta xumet des de que era un bebé. Però, com li explica la seua mamà, ja s'ha fet prou fadrí i ha d'aprendre a anar sense ell. Pot triar entre guardar-lo a la caixa dels records, regalar-lo a la seua nina preferida, donar-li-lo a un altre xiquet més menut o deixar-ho baix el coixí per a que se l'emporte la fada dels xumets. La decisió es seua, perquè ja es major.

Un llibre fet en cartró dur, amb imatges senzilles i solapes que amagen sorpreses, per animar al menut a deixar el xumet. Jugar llegint... què divertit!

El llop feroç

Violeta Monreal / Fernando Lalana. El llop feroç. Editorial Brúixola

Voleu saber com va començar el conte dels tres porquets i el llop? El llop de xicotet no era tant roí. Un dia a la platja es va trobar amb els tres porquets. Ell volia jugar amb els germans però els tres porquets no en volien jugar, i damunt es van riure d'ell!. Tant s'enfadà que cada volta que els tres germanets feien castell a la sorra anava el llop i se'ls llançava a terra soplant molt, molt fort.

Des d'aleshores, no ha deixar d'enderrocar les cases dels tres porquets. Però això ja és un altre conte...

Un llibre per als menuts que començen a llegir, amb pictogrames al text per a que els xiquets completen les paraules que falten. Perfecte per a gaudir de la lectura aquest estiu.

L'escriptor, per un forat... Per què, com i per a què s'escriu

Hem encetat aquest apartat de "L'escriptor, per un forat" amb unes preguntes que es fem les lectors: per què s'escriu, com s'escriu i per a què s'escriu? Tres preguntes claus que moltes vegades tenen difícil explicació. Hi ha diferents llibres que parlen del tema, del procés creatiu de l'escriptor, però sempre fent referència a creadors concrets. A nosaltres ens agradaria generalitzar -amb tot el perill que açò comporta-.

A la primera pregunta podem dir que hi hauran tantes respostes com escriptors. Sempre surt la frase "per que tinc necessitat". Com que nosaltres no som escriptors ens és difícil comprendre aquesta necessitat, però si en agradaria fer una xicoteta classificació d'escriptors en funció a donar sentit a aquesta "necessitat": per una banda, escriptors compromesos, que troben la seua raó d'escriure en la "obligació" de transformar el món per a un desenvolupament armònic i just de la societat en que vivim; per altra banda, el que escriuen per a crear bellesa, per tal de provocar un plaer estètic en els lectors. De totes formes cal dir que la pregunta té en si mateix la seua dificultat.

Com s'escriu? Quins requisits cal tenir l'escrit per a que el propòsit de comunicació s'acconsegueixa? Antigament l'escriptor era molt descriptiu en tots els sentits: els personatges, les situacions, la escenografia... Es deixava poc espai per a que el lector interactuara amb el text recreant la seua pròpia lectura. Açò ha canviat molt, ara són els propis personatges els que ens expliquen el que els passa i condueixen al lector pels camins de la lectura, deixant volar la imaginació dels lectors. Tal vegada aquesta manera d'escriure siga més difícil per a l'autor, però ho fa molt més interessant per al lector.

Per a què s'escriu? García Marquez contesta a un periodista, "escribo para que mis amigos me quieran". Tot creador literari poseeix sensibilitat, de vegades molt especial, front als estímuls de l'exterior. Quan escriu, d'alguna manera, busca trobar secretament sentir-se correspost. O no?

Tres qüestions difícils per encetar aquest espai. Poc a poc, al llarg de l'estiu, anirem escorcollant un poc més el món de l'escriptor, dels llibres i la lectura. Un poc de xafardeig que ens ajudarà a descobrir un poc el món dels escriptors. Tenim dèu programes per davant...

La il·lustració és de Virginia Piñón.

La maravillosa vida breve de Oscar Wao, de Junot Díaz

Junot Díaz. La maravillosa vida breve de Oscar Wao. Ed. Círculo de Lectores/ Mondadori

La maravillosa vida breve de Oscar Wao conta les desventures d'un adolescent dominicà, Óscar, que viu en un gueto de la ciutat de Nova Jersey (Estats Units), aficionat als videojocs, a la ciència ficció, als cómics, grosset i incapacitat emocionalment per rel·lacionar-se amb el sexe oposat. És tant negat amb les xiques que la seua por més gran és ser el primer dominicà en morir verge. I, a més, és l'última víctima d'una maldició sobre la seua família que els fa desgraciats d'una o altra manera, sobretot a patir desamor. Però Óscar està disposat a tot allò que calga per tal de trobar l'amor.

Només per la descripció del protagonista i dels seus pensaments, ja s'assegurem una estona de lectura divertida, fins i tot quan ens parla en clau humorística de la seua família quan vivia a la República Dominicana, baix la dictadura de Rafael Trujillo (1930-1952) i dels abusos que visqueren junt a la resta dels dominicans.

Amb una escriptura plena de termes de l'espanglish, tal com parlaria un sud-americà als Estats Units, aquesta és una lectura desenfadada, per riure amb i d'Óscar, molt recomanable per refrescar-se aquest estiu.

Amb aquest títol Junot Díaz va obtindre els premis Pulitzer i National Books Circle Award.