Maria Aurèlia Campmany, escriptora, pedagoga i política , va nèixer a Barcelona el 3 d'agost de 1918. Filla de dos estudiosos, va ingressar a l'Institut -Escola i després estudis universitaris de Filosofia i Lletres.Va fer de talladora de vidre i va desenvolupar activitats pedagògiques. Als anys quaranta va entrar en contacte amb el grup Ariel, una publicació literària i artística editada a Barcelona entre el 1946 i el 1951. En 1951 va ser directora de l'Institut Albeniz de Badalona. Després estudià al Collège de França durant el curs 1952-53 i posteriorment a la Universitat de la Sorbona.
La seva carrera literària s'inicia el 1947, quan es finalista del premi Joanot Martorell amb Necessitem morir, i fou molt important la influència de Salvador Espriu, tant que la novel·la L'altra ciutat (1955) la va escriure perquè agradés al poeta. Més tard publicà Betúlia (1956) que va trencar totalment amb la novel·la anterior. Publicà també El gust de la pols (1962) i el 1968 va guanyar el premi Sant Jordi amb Un lloc entre els morts.
El seu feminisme es veu plasmat a la novel·la Feliçment jo sóc una dona (1969). També fou molt important la seua rel·lació amb el teatre; va escriure la obra teatral Tu i l'hipòcrita, estrenada el 1959. Dins del teatre, fa incursion en el teatre de cabaret d'intenció crítica amb una sèrie de peçes escrites expressament per a ser representades a La Cova del Drac, local de moda a Barcelona.
Als vuitanta publicà Lo color més blau (1982), el llibre de memòries Mala memòria (1987) i la novel·la juvenil La rialla del mirall.
Com a actriu va participar en diverses obres de teatre com l'Auca del senyor Esteve.
Fins i tot fou regidora de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona. Va morir a Barcelona el 2 d'octubre de 1991.
Entrades
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada