Pere Calders va nèixer el 1912 a Barcelona i hi estudià a l'Escola Superior de Belles Arts, després dels estudis primaris. Va treballar de publicitari i com a periodista de revistes i diaris. Al diari Avui va publicar el seu primer conte, encara que per a ell l'escriptura era una afició i no s'havia plantejat dedicar-se profesionalment.El 1936 va publicar els seus dos primers llibres: El primer arlequí i La glòria del doctor Larén, on ja s'insinuaven els trets de l'absurd, l'imprevist o l'atzar que havíen de caracteritzar els seus treballs posteriors.
Durant la Guerra Civil Espanyola, va adoptar una actitut compromesa als seus llibres col·laborant en publicacions polítiques i de suport al soldat, però sense oblidar la narrativa de ficció: publicà L'any de la meva gràcia.
En 1937 es va allistar com a voluntari a l'exércit republicà i fou destinat a la retaguardia de Terol, on va reflectir les seues impressions personals a la crònica Unitats de xoc. Es publicà en 1938 i està considerat un dels documents literaris més significatiu de la Guerra Civil Espanyola.
Durant la retirada cap a Barcelona va escriure la seua primera novel·la llarga, Gaell i l'home Déu, que no es publicaria fins el 1986.
Va ser capturat i internat en un camp de concentració de Prats de Molló, fet que descriu a un article de 1974. Va escapar per exiliar-se a França, deixant a la seua primera dona i un fill a Barcelona, i d'allí a Mèxic, on de seguida va contactar amb els catalans exiliats, com Josep Carner, de qui va rebre el primer ajut. Es casà amb la seua segona dona amb qui va tindre tres fills, però no es va integrar mai definitivament a Mèxic, sempre desitjan el moment de poder tornar a Catalunya.
A Mèxic treballà per a l'editorial Uteha i mentre publica en 1942 va publicar el seu primer recull de contes, Memòries especials. En 1955 va publicar també un altre recull, Cròniques de la veritat oculta, que li va valdre el reconeixement de la crítica catalana.
L'editorial mexicana on treballava va comprar la editorial barcelonina Montaner i Simon i això li va permetre retornar a Catalunya l'any 1962. Durant el viatge va perdre una maleta i amb ella alguns originals inèdits. Va continuar escrivint novel·la i periodisme polític i, pels que fa als contes, l'any 1968 eks reybeux tits i n'afegeix d'inèdits al volum Tots els contes, amb el qual va obtindre el Premi Crítica Serra d'Or l'any 1970. En 1978 surt Invasió subtil i altres contes (Premi Lletra d'Or i Premi de la Crítica Serra d'Or 1979), i en 1983 Tot s'aprofita.
Al final de la seua vida reflexionà sobre la llibertat que li havia donat la narrativa per explicar la realitat, la qual no havia pogut disfrutar practicant el periodisme, sent igual de vàlids els dos per reflectir-la. Va morir a Barcelona el 21 de juliol de 1994.
Entrades
